CiberBlog

Conclusions del GT Moviments socials i xarxes tecnològiques, coordinat per:

• Xavier Capdevila Torne
• Ruben David Fernàndez
• Quim Perelló Miró
• Guillermo Rojo Dommering

El grup plantejava el seu treball a partir de la invitació del congrés a reflexionar i poder identificar les oportunitats i els reptes que es presenten  a les xarxes i els moviments socials davant d’un nou escenari (un canvi continu que es sembla més a un estat d’efervescència continua i agitació que ens condueix a un present passat i ens transporta a un futur immediat. En fi, una concepció del temps i l’espai convulsos i de consum. Que en l’escrit de motivació es qüestionava al passar-ho a una dimensió d’espècie, d’evolució humana i en el paper de les tecnologies en aquesta evolució).

Compartir doncs la potencialitat que proporciona l’apropiació  de les TIC per part dels moviments socials per a  desenvolupar voluntats de transformació social i acció política. Convidant a generar un espai d’intercanvi a diferents nivells i que responien a diferents dimensions. El grup qüestionava sobre l’estat de la qüestió i fins a quin punt les pràctiques i els discursos sobre les noves formes d’organitzar i fer l’acció social suposen un canvi de model que passa de ser competitiu a ser col·laboratiu.

De quina manera aquestes pràctiques col·laboratives estan presents en les xarxes i els moviments socials, quina apropiació i ús es fa de les TIC als movuiments socials? Quins són els espais de diàleg i trobada entre moviments socials i les xarxes tecnològiques?

Contextualització de les comunicacions

En aquest grup de treball s’han rebut 20 comunicacions, dues d’elles en format de video,  de les quals s’han acceptat 18. Les dues no acceptades han estat derivades a altres grups de treball.

En les comunicacions rebudes s’aborden diferents posicionaments, propostes i experiències sobre usos socials de les TIC, tant des de la  ciutadania organitzada - moviments socials- com des de la visió des de diferents biaixos (edat, gènere, territori, cultura, …).

Així trobem un grup de comunicacions al fil dels smarts mobs de Rheingolds, que ens parlen d’experiències de mobilització ciutadana a  partir de les tic. Aquestes mobilitzacions tenen una rerafons polític i tenen a veure amb moviments reivindicatius dels drets i identitats de comunitats petites,  de denúncia de pràctiques democràtiques com a mínim maldestres, de moviments de denúncia i defensa mediambiental. També trobem en aquest bloc una reflexió entorn a com les tic son un element de mobilització social.

Un altre bloc de comunicacions té a veure amb la construcció social del coneixement. Exposant cassos concrets de recuperació en xarxa de la memòria històrica,  de visualització d’una cultura i forma de viure. També en aquest apartat trobem una comunicació que reflexiona en torn a la construcció p2p del coneixement, de les tic com un element per a col·lectivitzar la  intel·ligència.

En l’apartat d’experiències locals de socialització tecnològica ens trobem amb dos exemples contrastats en quant a la institucionalització de la proposta: des de la concreció d’un  exemple de la xarxa europea de living labs a l’exemple d’un hacklab, amb un recorregut divers de les diferents concepcions, opcions i possibilitats d’acció social i política a partir de l’apropiació de les tecnologies des d’aquests entorns.

Altres dues comunicacions en parlen de l’apropiació de la tic amb perspectiva de gènere, el paper de les dones en aquesta apropiació tecnològica que esdevé una reapropiació sociopolítica més amplia, d’espais no només tecnològics. També podríem incloure en aquest bloc, si l’organitzem des de la mirada des d’un perspectiva concreta, l’aportació que rep el grup sobre una qüestió de treball cooperatiu amb la gent gran, que l’autor emmarca en una model tecnificat de voluntariat.

Un altre tema que s’ha obert al grup té a veure amb les renovades formes de govern on la tecnologia pot tenir un paper en el seu desenvolupament: la democracia directa, la governança, nous models socioeconomics basats en la participació, etc… Altres comunicacions, més concretes rebudes en aquest grup (una proposta de democracia per projectes) s’han derivat a altres grups de treball d’aquest mateix ei.

Per acabar i aprofitant que és la unica comunicació admesa feta sobre suport de vídeo i que ens permet usar-la a mode de tancament visual, trobem una comunicació que ens qüestiona sobre qui està fent tal apropiació: son el moviments socials qui s’apropien de la tecnología o és la tecnologia la que s’apropia dels moviments socials? El debat queda obert…..

Balanç del fòrum de debat

Apropiació ciutadana de les TIC a partir de la redefinició dels usos pensats d’algunes tecnologies (aplicacions, funcions).

Sobre la consideració de la neutralitat de les TIC, la dialèctica entre l’us de programari privatiu per a usos socials i col·lectius i la necessitat d’aprofundir en els desenvolupaments ‘lliures’ i en la seva assumpció, ús i apropiació per part dels moviments socials.

És a dir, el quant el tema tema de l’accessibilitat i massa critica dels mitjans (p.e facebook, you tube), el de les pràctiques instaurades (políticament pot estar clar el transit cap a solucions lliures,  però en el ús quotidià no acabde ser axií) i en la dimensió estratègica, fins que arribi a escenaris de transformació, de plantejar si determinat ús de programari privatiu és legitim i lícit com etapa o company de viatge fins la pròpera estació ?

Crisi analògica, futur digital

Destacariam dos elements que ens ha aportat el grup:

Són dos dimensions de la realitat que s’acoblen i superposen, ara per ara, en un continuu diàleg (que nosaltres veiem com necessari potenciar, dinamitzar i posar en relació, una relació  ara per ara feble i inevitable (no intencionada)) . Potser quedi la possibilitat (aquests com efectes perversos a causa de l’acció política i mediatica de la que participem) que consolidem dos mons paral·lels, que no es troben i on cadascú camina amb un horitizó propi,  que coexistiran en un marc, això sí, desigual (com mínim un serà més in i estètic que l’altre), o fomentem un relació parasitària i desigual (tipus Matrix).

Lo digital necessita de l’explotació de lo analògic. O bé la crisi esdevé en oportunitat i es genera un hibrid. En aquest sentit, parlem que la web és la realitat (realitat ampliada).

Però els ritmes i les pràctiques no ens porten a pensar en una apagada analògica.

Conclusions

Res guanyat, tot per guanyar.

We need de procomú, fent treball educatiu i comunicacional (posant en relació, des d’una ecologia de sabers i de pràctiques…)

Directrius i propostes

Entenem que almenys existeixen dos grans destinataris de les reflexions suscitades en aquest grup de treball: les administracions i el governs, i les xarxes socials.

A governs i administracions les hi podriam dir que mirin d’evitar tenir un atac legislador que pugui tallar les oportunitats de consciència pública i col·lectiva que la xarxa, internet, la web 2.0 o les tecnologies que vinguin estan oferint. I si ho fan, que prenguin com a referència el model finlandés que ha regulat convertir l’accés a la banda ampla en un dret constitucional.

També els hi podriam dir que la responsabilitat governativa de desenvolupar polítiques públiques han d’anar  adreçades i pensades en clau de el foment, promoció i construcció del bé comú i/o el procomú. L’estat com a legislador i normativitzador hauria de saber establir un marc que possibiliti un desenvolupament de les TIC societari, és a dir, per una banda, com un dret universal (assegurant accessibilitat, promoció de l’apropiació i formació, neutralitat, operadora neutra i un llarg etc. ) i, per altra banda, hauria de fer-ho consolidants espais d’igualtat que permetin l’interactuació i acció dels diferents actors col·lectius presents (és a dir, no només el mercat, sinó també la societat civil en totes les seves formes). El procomú i la corresponsabilitat no com una coartada:  1) no es pot comparar la possibilitat i potencia d’una multinacional com Microsoft amb una altra comunitat;  així, la llibertat no ha de ser entesa com a llibertat de mercat en condicions d’accés desiguals. I 2) noes poden obrir mercats compartimentats i temàtics, com per exemple el de la cura assistencialista per part del tercer sector i ongs per a que es dediquin a l’alfabetitizació i inclusió digital (concepció assistencialista de les tic i la intervenció, castradora de la societat civil), sinó com una aposta de futur cap la construcció de bens públics patrimoni de la societat, els sabers compartits i la democratització.

Aquest grup de treball s’explica com un moment dins d’un procés necessari de debat, intercanvi i pràctiques a continuar obrint a la participació de les xarxes tecnològiques, els moviments socials i els moviments socials tecnològiques. Amb els objectius fonamentals d’aportar a la construcciò del procomú  i consolidar i dinamitzar relacions entre nodes i enxarxar en línia d’una apropiació tecnològica emancipadora.

Els destinataris principals de les nostres humils reflexions son els propis moviments socials, protagonistes d’aquest grup de treball. I les propostes han d’anar forçosament dirigides a que aquests treballin per a una apropiació , que els permeti exprémer el potencial transformador de les Tic, reapropiant-se d’espais socials, econòmics i polítics a partir de posar en joc a diferents agents, sumant esforços i treballant en una lògica de xarxa,  per a la reconstrucció i transformació socials cap a una societat més justa, més humana, més avançada.