Cultura 2.0

El 15 d’octubre passat, l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) de la Universitat de Girona va organitzar un seminari, a càrrec de Tomislav Šola, professor de museologia a la Universitat de Zagreb, amb el títol La fi de l’edat dels museus, notes per a una nova professió.

Les principals idees exposades per aquest eminent museòleg, les trobareu a la seva xerrada de presentació del seminari, De la vanitat a la saviesa. El paper cibernètic dels museus. La podeu descarregar en format pdf i, fins i tot, veure’n la gravació (d’aquesta i de totes les seves altres conferències), al dipòsit digital de la UDG.

Fa uns dies, el personal de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu va crear el seu propi grup al Facebook. De moment només tenen una vintena d’amics, però de ben segur, amb el temps seran molts més.

D’aquesta manera, un petit museu del Pirineu passa a tenir presència institucional en una de les xarxes socials digitals d’abast mundial que més està creixent en l’actualitat, situant-se al mateix nivell que el MNCARS , al MOMA o el Salvador Dali Museum (de Saint Petersburg, Florida). I ho fa abans que la majoria de les principals institucions museístiques del país, com el MACBA, el CCCB o el MNAC. Aquests, si bé tenen presència al Facebook, no la tenen a través de pàgines creades i gestionades des de la pròpia institució, sinó a través de les creades per ciutadans anònims.

Les xarxes socials virtuals constitueixen un excel·lent mitjà per a la difusió i les relacions públiques, i permeten arribar a un tipus de públic als que està fora del nostre abast utilitzant els canals de comunicació tradicionals. A més, la difusió a través d’aquestes xarxes és gratuïta. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu han sabut identificar l’oportunitat i són, a aquest nivell, un exemple a seguir per tots els museus locals.

 Un vídeo que explica la història de la Xarxa de Xarxes, des d’Arpanet fins al modern Internet.

Voltant per la xarxa he trobat una referència al Computer History Museum de Mountain View, California. Tenen diverses exposicions virtuals, una de les quals tracta sobre la història d’Internet des dels inicis fins l’any 1996, abans de que esdevingués un fenòmen de masses.

La Manchester Mark 1, coneguda com “the baby”, va ser construïda a la Universitat de Manchester (Gran Bretanya) entre els anys 1947 i 1948 i es considera la primera computadora amb memòria RAM. El 1948, el matemàtic Alan Turing es va incorporar al projecte i va crear per a ella un llenguatge específic de programació.

L’any 1951 va ser substituïda per una versió coneguda com Ferranti Mark I. Tenia una memòria principal de 256 paraules de 40 bits cada una (en total 1280 bytes) basada en tubs de buit. Per fer una operació stàndard, per exemple una suma, tardava 1.8 milisegons.

Ocupava una habitació sencera i era milions de vegades més lent que el processador del telèfon portàtil més bàsic que tenim avui dia. Quines coses, no?

L’Observatori quebequès de la cultura i les comunicacions ha tret el seu estudi Publics et touristes dans le réseau des institucions muséales du Québec . Un molt bon exemple a nivell de metodologia i continguts.

Us el podeu descarregar, en format pdf, des d’aquesta adreça.

Una divertida performance de l’artista francosuís Guillaume Reymond, del grup NOTsoNOISY.

Forma part del projecte GAME OVER, que fa una reinterpretació dels primers videojocs a teatres, cinemes i centres culturals. A més de l’Space Invaders, també ha fet recreacions humanes en stop-motion del Tetris, el Pole Position o el Pong.

Des d’avui disposo d’una bitàcola personal a l’espai de blocs de l’OCS. Fins ara només he participat en blocs col·lectius. Aquest serà meu i només meu!